El 78% dels municipis de costa ha apujat preus el 2019

El 78% dels 159 municipis del litoral espanyol van registrar increments en el seu preu mitjà entre el primer trimestre de l’any 2018 i el del 2019.  El nombre global de visats d’obra nova aprovats l’any passat en aquestes ubicacions es va incrementar un 27% respecte a l’any anterior. Aquests municipis van estar liderats per Baiona (Pontevedra), amb una pujada del 24,4% entre el primer trimestre de 2018 i el de 2019; Mataró (Barcelona), amb un 23,3%, i Antigua (Fuerteventura), amb una pujada en el preu mitjà del 23,2% l’últim any.

La millora als mercats residencials de costa s’ha estès a més zones del país durant l’últim any, a la vegada que ha continuat l’absorció progressiva de l’estoc d’obra pendent de venda. L’informe Vivienda en Costa 2019, elaborat per l’empresa de valoració immobiliària Tinsa, destaca que ubicacions on el mercat evolucionava més lentament a causa d’una demanda més feble comencen a presentar símptomes de recuperació, que es tradueixen en increments dels preus i una reactivació o augment de l’activitat promotora.

En via de recuperació

Les zones de costa on la situació és qualificada pels tècnics de Tinsa com d’“en via de recuperació” han augmentat respecte a l’any passat (del 46% al 51%), mentre es redueixen del 6% al 5% les zones de litoral on la situació està encara en fase d’ajustament. En un 63% de les franges de litoral analitzades, els preus de la vivenda de vacances mostren indicis de recuperació, i en un altre 30% de les zones l’evolució es defineix com de "clar ascens". Entre aquestes últimes destaquen la costa catalana pròxima a la capital (Badalona, Lloret de Mar, Tossa de Mar, etc.) i les illes de Mallorca i Eivissa. A més, s’ha produït una reactivació dels preus en zones en les quals anys enrere presentaven cert estancament, a causa d’una demanda menys sòlida.

“Durant l’últim any ha prosseguit el bon ritme en l’activitat dels mercats residencials costaners, i s’ha fet extensible la millora, així com increments addicionals de preu. En termes generals, ha continuat l’absorció de bona part de l’excedent acumulat en el cicle anterior, no només en les àrees tradicionals més consolidades,” afirma Rafael Gil, director del Servei d’Estudis de Tinsa.

L’informe recull l’evolució de les 63 zones en les quals Tinsa divideix el litoral peninsular i les illes. La informació sobre oferta, demanda i activitat en els diferents segments de la costa espanyola aportada pels tècnics de la companyia es complementa amb dades de preus mitjans, compravendes i visats d’obra nova.

Pujades de més del 10%

Es dona la circumstància que 42 municipis, localitzats principalment a les illes, Comunitat Valenciana i les províncies de Màlaga i Barcelona, mostren increments de preu superiors al 10%. Entre els quals destaquen Ciutadella a Menorca (19,5%),  Granadilla de Abona (19,4%) i Adeje (18,3%) a Tenerife, i Casares, a la província de Màlaga, amb un increment del 17,6%.

Notícies relacionades

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

Els municipis d’Eivissa i Adeje són els únics que haurien superat els màxims de la dècada passada, d’acord amb l’estadística de preus de Tinsa. El valor mitjà a Eivissa capital, 3.455 €/m²en el primer trimestre del 2019, supera els 3.080 €/m²aconseguits en el tercer trimestre del 2007.  Ampliant el focus al conjunt de l’illa, el valor mitjà actual a Eivissa i Formentera (3.920 €/m²) supera en un 15% l’anterior màxim registrat en el 1r trimestre de l’any 2008. Finalment, també Adeje (Tenerife), està un 3,8% per sobre del màxim assolit en el tercer trimestre del 2007, fins a 2.202 €/m²en l’actualitat.

Vivendes a primera línia de platja

Les zones amb vivendes plurifamiliars en primera línia de platja el valor unitari de la qual està per sota dels ² han baixat del 30% al 25%, augmentant el nombre de zones que se situen en valors que oscil·len en franges de preu superiors. La vivenda en els majors trams de valor es correspon amb una demanda estrangera d’elevat poder adquisitiu provinent principalment de la zona centre i nord de la Unió Europea, Rússia o el nord de l’Àfrica, i es dona principalment a la zona de Marbella (Milla de oro i Puerto Banús), Costa Brava (Cadaqués, Llafranch, Calella de Palafrugell i Platja d Aro), Costa del Garraf (Sitges) i els territoris insulars d’Eivissa (Passeig Joan Carles I) i Formentera.