Els arrendataris es rebel·len per la retenció de les fiances

Una sentència del Jutjat de Primera Instància número 23 de Barcelona del 20 de novembre donava la raó a l’arrendatari d’una vivenda del barri de Gràcia que reclamava al propietari de l’immoble la devolució de la fiança pagada en la formalització del contracte i que el titular es negava a tornar adduint motius que la jutge va considerar inadmissibles, en part. «Era una taca que va aparèixer al silestone de la cuina com a conseqüència de l’ús dels fogons i la proximitat amb el marbre. El propietari no va tornar la fiança perquè «pretenia canviar el marbre de la cuina amb aquests diners», explicaMontserrat Serrano, advocada delCol·lectiu Ronda, que ha defensat el cas davant del jutge. 

La sentència condemna la propietat a retornar 1.900 euros de la fiança pel que considera un ús normal de la vivenda. Però l’excepcional del cas és, precisament, queel cas va arribar al jutjat. Fins al primer trimestre d’aquest any era molt improbable que una reclamació de devolució de fiança de lloguer arribés als tribunals, perquè els costos processals feien inviable que els arrendataris reclamessin, cosa que els propietaris, i particularment els administradors, aprofitaven, en un elevat percentatge, per quedar-se les fiances i utilitzar-les per arreglar el pis abans que entrés un altre llogater.

Reclamació verbal

L’entrada en vigor el 6 de març del real decret llei 7/2019 que modificava la llei d’enjudiciament civil i estableix que la via adequada per resoldre les reclamacions relacionades amb la devolució de la fiança serà la del judici verbal, sempre que l’import de lafiança reclamada no superi els 6.000 euros, tal com succeeix en la immensa majoria de casos. Al contrari, quan l’import reclamat se situï per sobre dels 6.000 euros, serà necessari celebrar un judici ordinari. Aquest canvi legal ha implicat un increment substancial de les reclamacions. «No hi ha xifres, peròels casos s’han incrementat substancialment», explica Serrano. «No necessiten ni advocat quan la reclamació és inferior als 2.000 euros. N’hi ha prou amb presentar un imprès davant del jutge perquè decideixi», afegeix.

 «Històricament, la llei ha estat del costat dels propietaris. Hi havia una falta de mecanismes perquèels llogaterspoguessin reclamar pels abusos que propietaris i administradors cometien. No només amb les fiances, sinó també amb les reparacions que han de fer els propietaris, creiem que això canviarà ara», expliquen fonts del Sindicat de Llogaters, que promou que els llogaters reclamin en els casos en què es produeixin abusos. Fins i tot el sindicat corre amb part de les despeses en el cas dels associats.

Fer front a despeses de judici

Notícies relacionades

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

Abans d’aquesta modificació legislativa, l’obligació d’acudir a la via del judici ordinaricomportava la possibilitat d’haver de fer front a les despeses en concepte d’advocat i procuradoren cas que la reclamació no prosperés. Una possibilitat que no es podia perdre de vista ja que la legislació estableix la presumpció que la vivenda entregada per part del llogater estava en bon ús en el moment de formalitzar el contracte de lloguer i que «el seu possible deteriorament és responsabilitat de l’arrendatari». 

Advocats i col·lectius socials apunten també cap a la responsabilitat dels administradors, que no solen fer pedagogia amb els seus clients i tendeixen a afavorir els interessos dels seus representats, els propietaris, que són els que els paguen.