Estafes més comunes a l'hora de comprar una vivenda

Per fi t’has decidit. Després de mesos buscant una vivenda que respongui a les teves necessitats, trobes una casa on t’imagines vivint. No obstant, tota la il·lusió se’n va en orris quan descobreixes que darrere de la venda hi ha una persona sense escrúpols que vol estafar-te.

Convertir-se en propietari és un dels moments més importants que experimentem al llarg de la nostra vida. Aquest pas s’ha de meditar a consciència, seleccionant l’oferta i fixant un pressupost. Però més enllà de tot el procés, hi ha determinats aspectes que et poden fer saltar les alarmes, per la qual cosa actuar amb precaució, deixant de banda la impulsivitat, és el que ha de marcar els nostres passos a l’hora de comprar una vivenda. Davant certes pràctiques allunyades de la legalitat, hem d’actuar amb sentit comú i estar-ne previnguts.

wp:heading Fraus i delictes

/wp:heading Des de pisos.com ens asseguren que un dels fraus més comuns dins de l’àmbit de la compravenda és quan el que diu ser el titular en realitat no ho és. 

Segons l’article 251 del Codi Penal, «serà castigat amb la pena de presó d’un a quatre anys el que, atribuint-se falsament sobre una cosa moble o immoble facultat de disposició que no té, bé per no haver-la tingut mai, bé per haver-la ja exercitat, l’alienés, gravés o arrendés a d’altre, en perjudici d’aquest o d’un tercer».

Per evitar ser estafat, l’únic que cal fer és demanar una nota simple al Registre de la Propietat corresponent. D’aquesta forma, comprovarem que venedor i propietari són la mateixa persona.

El mateix article indica que serà castigat amb la mateixa pena «el que disposés d’una cosa, moble o immoble, ocultant l’existència de qualsevol càrrega sobre seu, o el que, havent-se alienat com a lliure, la gravés o alienés novament abans de la definitiva transmissió a l’adquirent, en perjudici d’aquest, o d’un tercer». Es refereix al delicte de la doble venda, és a dir, mirar de vendre un immoble a un tercer quan ja està compromès a un segon a través de contracte privat.

En el mateix paràgraf es fa menció a l’ocultació de càrregues. És un altre dels delictes més freqüents a l’hora de vendre una vivenda. Es dona quan el venedor no trasllada al comprador tota la informació relativa als pagaments pendents que pesen sobre l’immoble. Entre aquests, quotes hipotecàries, rebuts de la comunitat, impostos o possibles embargaments. Per assegurar-nos que tot està en regla, hem d’exigir documentació. Per exemple, l’últim rebut de l’IBI o una carta del president de la comunitat que confirmi que totes les quotes ordinàries i extraordinàries estan liquidades.

Notícies relacionades

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

Entre els perills que suposa comprar entre particulars hi ha el frau del contracte d’arres fals. En aquest cas, el que intenta fer l’estafador és fer firmar al comprador un contracte simulat a fi d’emportar-se la paga i senyal i desaparèixer. Perquè aquest tipus de pràctiques fraudulentes no proliferin, l’ideal és comptar amb assessorament professional o delegar la paperassa en una gestoria o en una agència immobiliària.

Finalment, tot i que ja no és tan comú com abans, hi ha els tristament famosos pagaments en B. Quan un venedor ens ofereixi un descompte en el preu de venda a canvi de pagar part del preu en metàl·lic, fora del radar d’Hisenda, hem de fer un pas enrere. El que pretén la part venedora és reduir la plusvàlua i pagar menys impostos, però el dia de demà veurem que no ens compensa econòmicament perquè, quan ens toqui a nosaltres vendre, a l’escripturar per un preu més baix en el passat, potser haurem de pagar per un guany patrimonial una quantitat de diners molt elevada.