Pedro Soria: «La falta d’oferta davant una demanda dinàmica ha encarit la vivenda»

Pedro Soria és des del 2017 director comercial de Tinsa Espanya, on lidera el desenvolupament de les vendes a particulars i empreses. Soria explica a aquest mitjà els reptes, la situació i les previsions del mercat immobiliari després dels efectes que ha provocat la pandèmia de covid-19. 

-¿Com defineix la situació actual del mercat immobiliari a Barcelona?

-El mercat immobiliari residencial en general, i Barcelona en particular, viu un important dinamisme des del punt de la demanda, amb increments en el nombre de transaccions, no només respecte a l’any anterior, sinó també al període prepandèmia. Aquesta activitat s’ha traslladat als preus. Barcelona, on el mercat ja estava bastant tensionat en termes d’accessibilitat abans del 2020, afronta en els últims trimestres creixements moderats en els preus, inferiors a la mitjana nacional.

Tot i això, no podem perdre de vista que la inestabilitat actual derivada del conflicte d’Ucraïna ha agreujat les tensions inflacionistes de l’economia europea i ha intensificat les expectatives de canvis en la política monetària del BCE, de manera que les entitats financeres han començat a incrementar els tipus d’interès aplicats en les hipoteques.

A mesura que s’incrementin els tipus d’interès, la demanda de vivenda tendirà a moderar-se. A més, alhora, un context d’inflació prolongat en el temps acabarà erosionant l’estalvi acumulat de les llars, cosa que dificultarà l’accessibilitat a la vivenda.

-¿Com afectarà l’arribada dels fons europeus Next Generation en la valoració de les vivendes?

-Els fons Next Generation són una oportunitat única per impulsar la rehabilitació del parc residencial, que està actualment molt obsolet, posant el focus en la millora de l’eficiència energètica de les vivendes i la reducció de les emissions. I no només això, ja que també subvencionen les obres d’accessibilitat que acompanyin aquestes millores en sostenibilitat. Tot això contribuirà a l’increment del valor patrimonial dels actius rehabilitats i a la millora de la seva liquiditat, ja que n’augmentarà l’atractiu comercial al mercat. 

-¿Han canviat els criteris en les taxacions?

-Els criteris de valoració no han canviat, però les valoracions sí que es van adaptant a les variacions del mateix mercat immobiliari. Després del període de confinament, hi ha certs aspectes que tenen més influència en la determinació del valor d’un actiu, ja que la demanda els considera per sobre d’altres. 

Estem apreciant que la sostenibilitat i eficiència energètica de les vivendes són aspectes que el comprador té en compte cada vegada amb més importància, cosa que atorga un avantatge competitiu a l’obra nova davant la de segona mà, sempre que l’esforç familiar permeti accedir a aquest segment de vivenda, que és més cara. En aquest sentit, les vivendes rehabilitades amb criteris de millora energètica tindran un millor posicionament al mercat de la vivenda usada.    

¿Es nota un canvi en les preferències dels compradors?

Sembla que s’estabilitza l’efecte postconfinament que va provocar que una part important de la demanda optés per compra de vivendes de més superfície, amb espais exteriors i ubicacions més perifèriques. No és realment un canvi de les preferències, ja que la demanda sempre preferirà una vivenda nova, per acabats, instal·lacions i sostenibilitat, i, a més, de més superfície. Però l’accés a aquest tipus de vivenda depèn de les possibilitats d’esforç financer de les famílies. 

Notícies relacionades

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

El preu de la vivenda no para de pujar, però les vendes també continuen creixent. ¿A què creu que es deu aquest factor?

La falta d’oferta davant una demanda amb gran dinamisme ha impulsat el preu de la vivenda, sobretot en el segment d’obra nova, ja que l’actual activitat de construcció de vivenda de nova planta no té la capacitat de cobrir les necessitats de vivenda a Espanya en general. El problema s’agreuja a Barcelona, on, a més, les imposicions regulatòries allunyen la inversió i el desenvolupament de producte en aquest segment. Durant el confinament es van generar bosses d’estalvi que, en part, s’han destinat a la compra de vivenda. Davant aquest increment de la demanda, el sector no ha respost amb la mateixa rapidesa, i això ha contribuït al tensionament dels preus. Però cal tenir clar que no estem davant una bombolla immobiliària, i sí davant un ‘boom’ immobiliari, un moment d’ebullició. Ara mateix el principal problema és, precisament, la falta d’estoc i no un excés de producte. I el finançament es manté contingut tant en volum com en condicions del préstec i solvència dels prestataris.