Troba el teu habitatge a barcelona

Mesura extrema

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

  • El Govern expropiarà pisos a 14 municipis per posar-los de lloguer social

  • Patronal i sindicats segellen la seva pau social fins al 2026

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

El Govern ha aprovat aquest dimarts iniciar el procés per expropiar pisos buits. Catalunya vol garantir d’aquesta manera el dret a la vivenda de la ciutadania i posar a disposició de les taules d’emergència un estoc d’immobles que fa temps que està tancat. Però ¿a qui afecta la mesura? ¿Quan s’iniciaran els tràmits? ¿Quina és la intenció de la Generalitat? El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha assegurat que es tracta d’una eina que no s’havia utilitzat mai i que emana de la llei 1/2022, que permet l’expropiació de pisos sense habitar que estiguin inscrits en el registre i que faci dos anys que no tinguin inquilins.

¿A qui afecta la mesura?

La mesura aprovada pel Govern afecta els pisos que estan inscrits al Registre d’Habitatges Buits i Ocupats sense Títol Habilitant (RHBO), que són els que fa com a mínim dos anys que estan buits «de manera permanent i injustificada». Es tracta d’immobles que solen pertànyer a grans tenidors, per la qual cosa els petits propietaris queden exclosos de les expropiacions forçoses, han insistit els impulsors. A més, només s’aplicarà en 14 municipis: Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Aquestes localitats són les que tenen acords amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i, en total, s’iniciaran els tràmits en 189 pisos.

¿Quan podrà comptar amb els pisos la Generalitat?

La Generalitat ja sap, un a un, on són i a qui pertanyen els 189 pisos dels 14 municipis. En els pròxims dies enviarà un requeriment per carta als propietaris per informar-los que s’inicia el procés que permetrà posar en el mercat aquesta vivenda. En primer lloc, el titular de l’immoble tindrà un mes per respondre si ha canviat la seva situació, perquè es podria donar el cas que l’hagi llogat o venut. Si no és així, el Govern declararà l’«incompliment de la funció social de la propietat» i iniciarà el procediment d’expropiació, que pot durar entre sis i set mesos. Inicialment es tractarà de pactar un preu i, si no s’arriba a un acord, s’abonarà l’import equivalent al valor cadastral. Els primers pisos podrien estar a disposició de les taules d’emergència d’Habitatge a principis del 2024, perquè es puguin posar a disposició de les famílies vulnerables o dones víctimes de violència masclista.

¿Quina és la intenció del Govern?

L’objectiu de la mesura d’expropiació de pisos buits és, en primer lloc, dissuadir els grans tenidors que els mantinguin tancats i sense inquilins. Si aconsegueixen que, almenys, alguns dels 189 passin a lloguer social, serà un triomf. Si no aconsegueixen que els propietaris ho facin pel seu compte, amb la compra d’entre 50 i 70 d’aquests pisos (és l’estimació que tenen amb els 5 milions d’euros inicials del pressupost), la Generalitat aconseguirà ampliar el nombre de vivendes disponibles per a emergència habitacional. Es tracta, a més, d’una adquisició permanent, no limitada en el temps, com han fet ajuntaments com el de Barcelona. També pretenen abaixar el volum de vivendes buides a Catalunya, que actualment ascendeix a 31.918 unitats.