El Govern expropiarà pisos a 14 municipis per posar-los de lloguer social

Catalunya expropiarà els pisos buits de grans tenidors per destinar-los a lloguer social. El Govern ha aprovat aquest dimarts iniciar el procés per quedar-se les vivendes, la gran majoria de grans tenidors, situades a 14 municipis que estan declarats «amb demanda forta i acreditada» segons la llei 4/2016, és a dir, on hi ha famílies en llista d’espera de les meses d’emergència.

El Govern tem que amb el final de la moratòria dels desnonaments la situació encara empitjori més i aquesta necessitat de pisos creixi. Per això, emparant-se amb els convenis subscrits entre els ajuntaments d’aquestes 14 localitats i l’Agència Catalana de l’Habitatge, la Conselleria de Territori posarà en marxa els tràmits d’expropiació de 189 vivendes. «Volem construir solucions», ha assegurat el titular de Territori, Juli Fernàndez, «amb eines que teníem i que ens han de permetre fer créixer el parc».

Entre 50 i 70, amb èxit

Segons els càlculs del Govern, dels 189 requeriments que es faran als amos dels pisos buits, n’aconseguiran expropiar finalment entre 50 i 70. Es qualifiquen com a buits quan, segons la legislació, fa dos anys que no tenen inquilí. La manera de validar-ho és a través del padró municipal, els consums d’energia i, finalment, una inspecció municipal que comprova que, efectivament, no resideix ningú a l’immoble.

Primer intentaran que els propietaris els posin de lloguer. Tindran un termini d’un mes per justificar que o bé es posa a disposició del mercat o bé se segueix el procés. Posteriorment, la llei catalana dicta que tenen tres mesos per arribar a un acord sobre el preu. Si no s’aconsegueix, s’expropia, abonant un import equivalent al valor cadastral.

Totes les vivendes que formaran part d’aquest procés tenen títol habilitant, és a dir, compten amb cèdula d’habitabilitat, tot i que no es descarta que algunes estiguin okupades. Si calgués condicionar-les, per exemple, pintar-les, es descomptaria del preu just que s’estableixi.

Anuncis en època electoral

L’Incasòl destinarà un pressupost inicial de 5 milions d’euros a comprar els pisos, que posteriorment gestionarà Habitatge, i que passaran a formar part del parc públic de la Generalitat. Fernàndez ha rebutjat en la compareixença posterior a la reunió de Govern que es tracti d’una mesura electoralista (les últimes setmanes els anuncis sobre vivenda han copat titulars) i ha assegurat que l’han explicat en el moment en què efectivament es pot començar a aplicar.

Promoure més acords

L’objectiu és doble: reduir les meses d’emergència de les persones amb vulnerabilitat acreditadai incentivar que hi hagi més ajuntaments que signin acords amb la Generalitat per detectar pisos sense inquilins a les seves localitats i que es posin a disposició dels col·lectius que els necessiten.

Els 14 municipis on s’expropiaran pisos són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú, tot i que des del Govern han preferit no concretar com estan repartits els 189 immobles en els quals s’iniciarà el tràmit per localitats.

31.918 vivendes buides

Aquests 14 formen part dels 45 municipis amb demanda forta i acreditada amb mesa d’emergència, però que no sigui pròpia, com és el cas de Barcelona. La intenció és mobilitzar el mercat, enviar un avís als grans tenidors i estimular les entitats locals perquè ajudin a detectar aquestes situacions. 

Segons les dades actualitzades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, hi ha 31.918 vivendes buides inscrites en el registre i la majoria són propietat de grans tenidors, ja que procedeixen d’execucions hipotecàries o de dacions en pagament.

Set mesos de tràmits

Notícies relacionades

Tinc un pis buit. ¿El Govern me’l pot expropiar?

El «fabulós» xalet adossat a la venda: okupat i per 200.000 euros bitllo-bitllo

Amb l’aval del Govern, ara arrencarà un procés que s’allargarà uns set mesos aproximadament i que podria donar els primers fruits a principis del 2024, segons les estimacions de Territori. No obstant, no es descarta que, com passa habitualment en els temes vinculats a la vivenda, acabi als tribunals, amb recursos dels afectats.

Actualment a Catalunya hi ha 1.800 famílies pendents d’assignació d’una vivenda per part de la taula d’emergència, Barcelona inclosa.