Troba el teu habitatge a barcelona

Informe

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

El 70% dels que arrenden una vivenda a Barcelona i Madrid creuen que les seves opcions de ser propietaris són gairebé nul·les

La majoria dels inquilins no esperen poder comprar mai

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

Molts, la majoria, ja s’han fet a la idea: han de pagar lloguer de per vida, perquè les seves opcions de comprar (o d’heretar) una vivenda són pràcticament nul·les. Amb ells, els que conformen la denominada generació inquilina, s’acaba aquesta idea generalitzada que l’arrendament era un pas previ a la propietat. És una de les principals conclusions de l’informe De propietaris a inquilins, una investigació de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que analitza com s’està ampliant la desigualtat en l’accés a la vivenda de propietat a Espanya. «És un estudi en el qual hem treballat durant molt temps i del qual estem molt satisfets», explica Jaime Palomera, coautor de la publicació junt amb Pablo Pérez Ruiz i Marta Ill.

Cada vegada més gent viu de lloguer, sentencia l’estudi. Només a Barcelona, el percentatge de llars que viuen de lloguer va passar del 38,2% al 44,1% entre el 2017 i el 2022. Al conjunt d’Espanya, un 56,6% de les llars formades per persones d’entre 16 i 29 anys es troben en aquesta situació, i el 34,3% de les famílies integrades per membres d’entre 30 i 44 anys. L’estadística s’inverteix en el cas dels més grans de 65 anys, que són en un 89% dels casos propietaris de la casa on resideixen.

Notícies relacionades

De fet, prossegueix l’estudi, el 70% dels inquilins de Barcelona i de Madrid no esperen heretar una vivenda, i el 30% que sí que tenen aquesta expectativa es trobaran que hauran de compartir l’habitatge amb altres hereus. En el cas dels residents a Madrid, a més, set de cada 10 inquilins no creuen que puguin comprar una vivenda en el futur.

Bretxa per nacionalitat

Tot i que hi ha una bretxa generacional, també n’hi ha una per nacionalitat. Més enllà dels ingressos amb els quals compti la família i de la seva capacitat per comprar una vivenda, les llars formades per persones d’origen estranger són les que presenten més dificultats per accedir a un pis en propietat. D’entrada, perquè les possibilitats d’herència són molt més reduïdes que les que tenen els espanyols. Així, «mentre que només el 14% de la població de nacionalitat espanyola vivia de lloguer el 2023, aquesta xifra arribava al 71,6% en el cas de la població estrangera extracomunitària, i un 61,3% entre la població procedent de la Unió Europea», constata l’estudi d’IDRA.