Els promotors catalans van construir el 2024 la meitat dels pisos necessaris per cobrir la demanda

Pisos de tres dormitoris i dos banys, preferentment amb cuina americana, d’uns 85 metres quadrats i equipats amb sistemes de climatització per aerotèrmia. Aquest és el perfil mitjà dels 13.210 habitatges les claus dels quals es van entregar el 2024 a Catalunya, segons ha donat a conèixer aquest dilluns l’Associació de Promotors i Constructors (APCE). Són un 4% menys que l’any passat i sumen poc més de la meitat de les 25.000 unitats que serien necessàries per cobrir la demanda de pisos que es registra anualment en aquesta comunitat. «Fa anys que acumulem un dèficit d’uns 10.000 habitatges anuals i a aquest pas, i a sobre sense pressupostos per fer-ho, difícilment hi arribarem», ha avisat el president de l’entitat, Xavier Vilajoana.

Fins a l’octubre, es van realitzar un total de 71.583 transaccions de compravenda, una xifra gairebé idèntica al mateix període del 2023, tot just un 1,6% superior. El creixement més gran el van registrar els pisos nous, mentre que les operacions de venda d’immobles de segona mà es van trobar pràcticament estancades. «Aquí el problema és la rehabilitació, un sector que considerem que no està sent estimulat correctament per les administracions», ha valorat Vilajoana. 

De resultes d’aquesta situació, el sector assegura que els preus no fan més que pujar, a un ritme bastant més alt que el de l’IPC. En el conjunt de Catalunya, el preu mitjà per habitatge va ser de 400.323 euros, un 9,4% més que el 2023, de manera que es van pagar 4.678,5 euros per metre quadrat de superfície útil. Per sobre de la mitjana, a la ciutat de Barcelona, els pisos d’obra nova van costar 689.881 euros, un 9,8% més cars que el 2023, a uns 7.798 euros el metre quadrat útil.

«No hi ha estoc d’habitatge ni prou sòl edificable… I si a això s’hi suma l’augment dels costos de construcció en els últims anys, la inseguretat jurídica i la falta d’agilitat administrativa, el resultat és aquest augment de preus de l’obra nova», ha incidit Vilajoana.

L’habitatge protegit

Notícies relacionades

Gonzalo Bernardos té el culpable de dinamitar el mercat de l’habitatge: «Mirar cap a un altre costat…»

Mapa | Aquí es troben els 743 pisos socials comprats per la Generalitat a un fons inversor

En la presentació del balanç anual de l’associació, el president d’APCE també ha constatat que només el 14% de l’habitatge que es construeix és de protecció oficial, un total de 1.388 fins al tercer trimestre del 2024, i que «d’aquest percentatge, el sector privat va construir un 60,4% d’aquests pisos, és a dir, 839 habitatges». El 40% restant és el que va assumir la iniciativa pública.

¿Com es pot revertir la situació? «En aquests moments hi ha diversos factors que clarament suposen un impacte negatiu per a l’oferta: la falta de sòl i la inseguretat jurídica, però també l’absència de polítiques d’habitatge efectives, que vagin més enllà del que dura un mandat o una legislatura», ha conclòs Vilajoana, que ha recordat que, per exemple, una manera de facilitar o incentivar les noves promocions seria la via fiscal. «Un 25% del que costa construir ara un pis són impostos. Només que s’alleugés els constructors i promotors en aquest sentit, segur que donaria un impuls al sector».