Gonzo: «Presentar 'Salvados' és el reconeixement definitiu»

Aquesta nit, a partir de les 21:30 hores, torna un dels barcos insígnia de laSexta. ‘Salvados’ estrena una nova etapa amb la incorporació de Gonzo com a presentador en substitució de Jordi Évole, una de les grans novetats de la temporada. En el seu primer reportatge al capdavant del format, el periodista abordarà el tema de l’assetjament sexual a la feina, mentre que en pròximes entregues es tractarà la situació a Catalunya i les eleccions generals, entre d’altres.

Amb motiu de l’estrena de ‘Salvados’, YOTELE ha xerrat amb Gonzo sobre com es va gestar el seu fitxatge pel programa. A més, el periodista ha revelat quant va trigar a acceptar l’oferta i com s’està intregant en el format. 

Quan un porta un programa com ’Salvados’, que és marca de laSexta, ¿sent responsabilitat o vertigen?

Soc un inconscient. Quan em poso a gravar no penso que he de mantenir el nivell d’un programa que ha guanyat l’Ondas. Penso que he de fer una bona entrevista i això és igual on ho facis, cal adaptar-se al format. 

La responsabilitat existeix, crec que mai he sentit la responsabilitat que sento ara ni m’he compromès tant amb un projecte. Soc conscient del que és acceptar ‘Salvados’ després de tot el que ha sigut. 

És un afalac que t’hagin donat el programa...

Sí, em sona a reconeixement. Aquest estiu he tingut molt temps per pensar, miro enrere i la conclusió és que tot el que he fet ha valgut la pena. Fa nou anys que soc a ‘El intermedio’ i és l’hòstia, però això és el reconeixement definitiu. Alguna cosa haurem fet bé. 

¿Quant temps vas trigar a acceptar la proposta?

24 hores. Va ser un dimarts al migdia, era a casa desembalant una torradora i la meva activitat cerebral estava a l’altura de la complexitat de l’aparell. El Jordi va ser com és el Jordi, molt directe. Em va preguntar que si em venia de gust fer ‘Salvados’. Em va dir que volia que el presentés i que el dirigís perquè ell ho deixaria, i jo li vaig demanar 24 hores per donar-li una resposta. La meva vida ja no és només meva, sabia què significava presentar ‘Salvados’ i havia de parlar amb la gent amb qui visc, amb la meva dona, amb amics íntims, família... no tenia tan clar si volia deixar ‘El intermedio’, però sabia que volia presentar ’Salvados’. 

¿Creus que el documental ‘Detrás del muro’ va influir perquè t’agafessin a ‘Salvados’?

Crec que sí. Quan es va emetre i vaig veure el resultat, vaig pensar i vaig comentar que podia ser un punt d’inflexió. El que no m’imaginava és que poques setmanes després rebria la trucada. No pots confiar ‘Salvados’ a algú sense veure’l allà. No és el mateix fer un reportatge de cinc minuts que d’una hora, penso que alguna cosa hi devia veure. 

¿Els teus fills eren conscients de què implicava aquest format?

Més o menys sí, però encara són petits. El dia que van veure el papa al diari, ja van dir: «Aquí passa alguna cosa». Soc menys a casa, és l’única part en què hem hagut de fer un esforç. 

VUELVE SALVADOS.
El próximo domingo 20 de octubre (21.25h), estreno de la nueva temporada con @FerGonzo. pic.twitter.com/rliWPAVaN0

— Salvados (@salvadostv) 13 de octubre de 2019

 

¿Què et van dir els companys de ‘El intermedio’?

L’equip d’‘El intermedio’ és la meva família, tinc relacions molt íntimes allà dins que són per a tota la vida. Hem viatjat molt i hem viscut moltes coses junts. Es van alegrar per mi, però alhora va quedar una sensació de pena. S’ha acabat una etapa preciosa que ha sigut molt divertida, hem conegut món i hem passat de tot, però ningú em va dir que no ho fes. Això et fa sentir que la decisió és la correcta. 

¿Trobes a faltar l’humor?

Jo era una mica l’avorrit d’‘El intermedio’. Trobaré a faltar quan ens deien que havíem de gravar un musical, amb això m’ho passava bomba. No soc còmic, al contrari, la part de l’humor em costava. Em van arribar a treure del ‘cue’, em deien que ho expliqués jo perquè no sabia llegir el ‘prompter’. 

¿I com va ser el primer dia a l’«oficina» de ‘Salvados’? 

Allà sí que estava nerviós. Va ser guai perquè vaig aparèixer, em van aplaudir i vaig dir: «¡No foteu!». Vaig entrar cagant-la perquè vaig arribar amb taxi i estaven esperant per gravar, pensant que sortiria per la porta dreta... i vaig sortir per l’esquerra. Li vaig fotre el pla, aquesta va ser la meva arribada a ‘Salvados’.

¿Què és el més difícil de treballar a ‘Salvados’?

Encara no sé què significa presentar ‘Salvados’, falta que s’emeti. Ara per ara veig que se li dedica molt temps abans de posar-nos a gravar, i això m’encanta. Les reunions no tenen límit de temps, quan parlem de què volem parlar i com ho volem explicar, hi participa tothom. Això a televisió és acollonant. Quan vaig a una gravació, vaig molt protegit i centrat. Escolto més que mai, perquè tinc més elements que em permeten estar tranquil. Abans era d’una altra forma perquè era en un diari i no hi havia tant temps. Aquí porto molta informació i escolto molt més. 

¿Hi ha algun entrevistat que t’hagi dit que preferia Évole?

Encara no he entrevistat algú que sigui tan cabró [rialles]. La primera entrevista vam començar a fer-la i als quinze minuts vam parar i li vaig preguntar a l’entrevistat que si podíem començar una altra vegada, perquè em vaig adonar que no estava sent jo. Estava nerviós. Després ja vaig continuar fent una entrevista com les que faig des de fa molt temps. 

¿Quins altres temes es tractaran a més de l’assetjament sexual?

La temporada està plantejada a emetre sis programes fins al desembre. Després crec que ve el Jordi amb el seu programa nou, i quan acabi tornarem amb la segona part de la temporada. Ara arrencarem amb l’assetjament, tocarem Catalunya i parlarem de les eleccions. El pròxim tema social serà el dels ‘menes’, que ja el tenim pràcticament tancat. Ha sigut una experiència brutal acompanyar aquests nois. També parlarem d’autisme, però no puc avançar res més. Serà un compendi de grans personatges que hagin d’explicar coses, temes socials i actualitat política.

Has dit que has trucat a tots els líders polítics...

Hi ha hagut alguna resposta, hi ha qui diu que no es pren ni un cafè amb nosaltres per saber què volem. Hi ha altres partits que ens han dit que sí. Tenim un dels candidats, un altre que ens ha dit que ni de conya i dos més que han dit que ja veurem. Aquesta és una feina que ‘Salvados’ fa constantment, la relació amb els partits és contínua. El Papa, per exemple, no l’aconsegueixes trucant un dia al Vaticà. 

¿T’has plantejat parlar amb els polítics presos?

Evidentment, s’està treballant en aquesta història. 

En un reportatge que vas fer al comitè federal del PSOE, et vas caracteritzar com un reporter de guerra... ara mateix hi ha una situació complicada a Catalunya, ¿trobes a faltar aquest reporterisme diari en comparació amb ‘Salvados’?

Demà me n’hi vaig, és un dia de vaga a Catalunya i hi serem. Al sortir d’‘El intermedio’ agafaré la furgoneta i ens n’anirem, que al sortir el sol ens hem de posar a treballar i fer carrer. A mi el carrer em posa molt.

¿Què queda d’aquell noi de llogarret que munyia vaques?

És aquí, sinó no hauria arribat a això. Sobretot estic molt orgullós de la meva família, perquè ells ho van veure abans que jo. Explicar històries ve d’això, la tradició oral als pobles de Galícia és brutal. Hi ha l’empatia i el respecte, sobretot cap als més grans, que no m’importi pencar les hores que facin falta... espero que en quedi l’essència. 

Notícies relacionades

Dani Rovira i María León seran ‘Los Japón’ a Antena 3

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

¿Quins ingredients tens per ser bon entrevistador? ¿Cal ser irreverent, tocar el viu?

Depèn de l’entrevista. En el primer programa que emetrem, la meva manera de veure aquesta entrevista és que no puc ser protagonista. Les preguntes han de ser les justes per portar una persona que sap què vol explicar però que no té aquesta tècnica narrativa.