Quim Gutiérrez ('El vecino'): «Malgrat ser algú molt diferent de mi, em sento pròxim al Javi»

Netflix acabarà l’any amb l’arribada d’un nou superheroi. La plataforma estrena aquest dimarts, 31 de desembre, la seva nova comèdia protagonitzada per Quim Gutiérrez: ‘El vecino’. L’actor es posarà a la pell de Titán, un singular superheroi de barri que haurà d’aprendre a controlar els seus poders.

Amb motiu de l’estrena de la ficció, produïda per Zeta Audiovisual, YOTELE ha parlat amb Quim Gutiérrez sobre el seu paper i sobre la identitat secreta del seu personatge, el Javi.

¿Què vas pensar quan et va arribar el guió d’aquesta sèrie?

El primer que em va arribar va ser una separata en un moment en què no tenia gaire temps per preparar-la com a mi m’agradaria, però vaig connectar molt ràpid amb l’humor. La prova va anar tan bé que, de fet, vaig canviar algunes coses abans del càsting i em van permetre canviar-ho en la segona presa. El sentit de l’humor i el to que Nacho Vigalondo volia donar-li tenia a veure amb el que m’agrada a mi.

¿Com definiries el Javi?

És un barrut i un penques encantador perquè utilitza la retòrica i la gansoneria per sortir amb excuses de merda de situació en la qual és clarament culpable. És tan forassenyat el que diu i és tan culpa seva que empatitzes amb el seu nivell de bestiesa. 

¿Fins a quin punt et sents identificat amb el Javi? 

Crec que fa coses que jo no m’atreveixo a fer perquè tinc un clar sentit del bé i del mal i soc extremadament empàtic. Poder respondre com ho fa a tot em fliparia. És cert que disfruto fent aquest tipus d’humor de cara. A pesar de ser algú molt diferent a mi, el sento molt pròxim. 

Em crida l’atenció l’autoconsciència de fer l’engany i que no t’importi reconèixer-ho al final. El problema del Javi és que després allarga l’excusa, però el més guai del seu paper és que si el pressiones una mica, et reconeixerà que s’ho està emportant al seu terreny. No hi ha maldat. Ell és conscient, i el fa atractiu. 

¿Els poders faran millor persona el Javi?

No directament, però si indirectament perquè el superheroi li posarà situació en la seva vida normal que sí que el transforma. Té controlades les conseqüències dels danys que ell pot exercir, però quan ets un superheroi i tires coses pels aires, pots fer mal a més coses de les que pretenies. Arran d’errors amb els poders, descobrirà l’empatia. Jo ho anomeno l’efecte Walter White, que és que algú descobreix que té un talent fent una cosa que no és el correcte. 

També, tot i que tinguis poders, a l’ésser humà li és impossible ser impecable, el que passa és que el Javi és el que més dista de la impecabilitat.

Nacho Vigalondo va revelar que no va ser fàcil treballar amb el vestit del superheroi...

Va ser molt incòmode, però llueix molt. Estava molt ben fet. 

¿Com va ser aquest procés de fer i adaptar-te el vestit?

Van ser moltes hores de proves. Fer-ho van ser diverses sessions de quatre o cinc hores en les quals havia d’estar dret mentre fan arranjaments i això... Les noies que el van dissenyar van ser un encant, però el procés va ser molest. A més, quan me’l vaig posar per primera vegada, se’m quedaven ulls de gos trist, per no dir que hi sentia menys, se’m sentia menys i es respirava poc aire. Però llueix molt i és molt temptador veure’t amb el vestit i fer moviments i bestieses. Hi ha moltes coses d’humor físic que m’haguessin agradat fer perquè eren molt divertides, però no hi va haver temps. 

Notícies relacionades

Dani Rovira i María León seran ‘Los Japón’ a Antena 3

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

¿Val la pena ser un superheroi?

Sí, és molt guai. Hi ha un punt bromista que mola. Al principi, malgrat que l’arnès és altament dolorós, és molt xulo. A més, em feia la sensació que em faria més por l’altura i les voltes. A ‘Anacleto’ em vaig acollonir bastant perquè en una escena hi havia una caiguda de certa altura i allà em vaig espantar bastant. Em passa igual que les atraccions quan era petit. Sempre em cagava perquè creia que al sistema de seguretat de la meva li passaria alguna cosa i rodant pensava que li passaria alguna cosa.