La fiscalia demana 32 anys de presó per a Ana Duato i 27 per a Imanol Arias per delictes fiscals

La Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional demana 31 anys de presó per a Ana Duato i 27 per a Imanol Arias per diversos delictes contra la Hisenda Pública que s’emmarquen en el cas Nummaria, el despatx d’advocats que presumptament es dedicava a l’evasió d’impostos dels seus clients.

Fernando Peña, màxim responsable de Nummaria, és el principal investigat de la interlocutòria en la qual s’acorda el processament de les 31 persones jurídiques i física, entre les quals es troben els dos intèrprets de ‘Cuéntame’. El jutge considera que Peña va crear una estructura «que tenia com a única finalitat evitar la tributació dels ingressos generats per la seva activitat professional i mantenir ocult el patrimoni acumulat dels beneficis que aquesta li genera». 

Per la seva banda, Hisenda creu que Duato va defraudar 1,9 milions d’euros en set anys. No obstant, l’actriu ja va pagar 708.130 euros al començament de la investigació. El seu company en la sèrie presumptament va defraudar 2,78 milions entre el 2009 i el 2015, tot i que, com el mateix actor comentava fa unes setmanes, ja en va abonar 2,33 milions. 

Notícies relacionades

Dani Rovira i María León seran ‘Los Japón’ a Antena 3

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

Per a l’Advocacia de l’Estat, Arias «va contractar els serveis del despatx Nummaria a fi de mantenir una estructura societària artificiosa que tenia com a finalitat l’ocultació de rendes» dels seus «importants ingressos procedents de la seva participació en una sèrie de televisió».

Fa un any, Hisenda va reclamar una multa de 9 milions d’euros a l’actor i 7,6 a l’actriu, però ara els intèrprets han sigut enviats a judici i la fiscalia demana, a més, una multa de 10 milions d’euros per a cada un. Els protagonistes de la longeva ficció de La 1 no han buscat ara per ara un acord de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció i l’Advocacia de l’Estat que converteixi el judici en una formalitat.