Entrevista YOTELE

José Yélamo arriba a ‘laSexta noche’: «Que la cadena aposti pel planter em produeix satisfacció»

El periodista gadità s’estrena aquest dissabte com a presentador de la desena temporada del format

José Yélamo arriba a ‘laSexta noche’: «Que la cadena aposti pel planter em produeix satisfacció»

ATRESMEDIA

7
Es llegeix en minuts
Sergio López Merillas

‘laSexta noche’ inicia aquest dissabte, 11 de setembre, una nova etapa a la cadena d’Atresmedia. Després de la sortida d’Iñaki López, que des de dilluns passat condueix juntament amb Cristina Pardo el renovat ‘Más vale tarde’ a la franja vespertina, José Yélamo fa el salt al ‘prime time’ per posar-se al capdavant de l’emblemàtic espai d’actualitat i debat. Aquesta és la novetat principal del programa en la seva desena temporada, que continuarà comptant amb Verónica Sanz com a copresentadora.

Coincidint amb el seu debut als comandaments de ‘laSexta noche’, YOTELE ha xerrat amb Yélamo sobre el seu nou projecte a la cadena verda després de més de nou anys formant part de l’equip de ‘Más vale tarde’. Un premi no només a la seva trajectòria sinó «a la tasca de tota la redacció», tal com ell mateix ens explica.

Saltes de les tardes de La Sexta a la franja de ‘prime time’. ¿Com afrontes aquesta nova etapa a la cadena?

Amb molta il·lusió, moltes ganes i impaciència que arribi dissabte. Les setmanes se m’han passat molt lentes des que em van donar la notícia. Em produeix satisfacció que La Sexta continuï apostant pel planter, és un premi no a la meva trajectòria sinó a la tasca de tota la redacció d’informatius. Hi ha molt esforç anònim darrere. 

¿Hi haurà novetats quant a continguts i estructura o es mantindrà la mateixa línia del programa?

La gent té molt interioritzat que, si passa alguna cosa, allà hi haurà La Sexta. ‘laSexta noche’ és actualitat, realitat, informació i anàlisi. No volem donar-li la volta al que la caracteritza, crec que seria un error. L’espectador trobarà el format reconeixible dels últims nou anys, que també ha evolucionat molt a través de tot aquest temps. Hi haurà novetats, alguna cara nova, i farem un pas de rosca al format de l’entrevista, però l’espectador trobarà el programa a què s’enganxa cada dissabte.

¿Com et va arribar la proposta per presentar ‘laSexta noche’?

Quan Ferreras em va dir que presentaria ‘laSexta noche’ no m’ho estava suggerint, m’ho estava comunicant [rialles]. Bromes a part, m’ho va comunicar perquè sabia que diria que sí. És un format en què puc desenvolupar nous registres i és un caramel.

‘laSexta noche’ ja és una marca reconeguda pels espectadors. ¿Sents pressió per mantenir o fins i tot millorar-ne les audiències?

En una televisió privada, la pressió de les audiències sempre hi és. Qui digui que no, menteix. Però és una cosa que no és sobre les meves espatlles, fa molts anys que soc en un programa diari en què la dada et destrossa o et consagra cada dia. Personalment no pateixo gaire amb això. Vivim de l’actualitat i entenem que, quan està més relaxada, la gent demanda menys informació. Sabem a què ens dediquem i no podem pretendre ser una altra cosa encara que les audiències, en una època determinada, no responguin igual de bé. El que em preocupa és fer la feina de la forma més honesta possible. 

Els debats de ‘laSexta noche’ en moltes ocasions són molt acalorats... ¿Et veurem traient el teu caràcter per posar ordre en plató?

Crec que, en general, soc una persona amb bastanta mà esquerra. A més, tinc una relació de cert afecte amb els tertulians perquè ens coneixem tots des de fa molts anys. És cert que no hi he coincidit en aquest context de ‘prime time’, en què estan tots junts i el to s’eleva. M’he d’espavilar en alguns moments que siguin més tensos del normal, però confio que es portin bé amb mi i en la meva capacitat per domar les feres. 

Durant els últims anys has compaginat les teves funcions en plató amb la teva feina com a reporter... ¿Trobaràs a faltar aquesta faceta?

Sí, és clar que ho trobaré a faltar. Sempre dic que cada cosa té la seva part addictiva, i no hi ha res més addictiu que anar on estan passant les coses per explicar-les des d’allà. Quan un toca, olora i sent el que està explicant, és una experiència més vibrant. Ho trobaré a faltar, però qui sap, potser en algun moment surto del plató. Confio a poder continuar trepitjant una mica de carrer amb aquest format perquè, per exemple, l’Iñaki també feia entrevistes fora de plató. 

Agafes el relleu d’Iñaki López. ¿Us heu donat consells mutus per aquest intercanvi de programes?

Li he dit que no sap el que li cau al damunt. Ara veurà el que és pencar de veritat en un programa diari com ‘Más vale tarde’ [rialles]. Fer tres hores diàries de directe, de dilluns a divendres, és molt exigent. Ho farà molt bé, però com li dic jo de broma, se li ha acabat la bona vida. Ell m’ha dit que sigui jo mateix i que tingui mà esquerra en els moments més complicats. 

¿Qui t’agradaria entrevistar o portar com a convidat al plató de ‘Más vale tarde’? 

M’agradaria poder explicar que per fi hi ha una vacuna que també impedeixi el contagi. Aquest serà de veritat el final de la pandèmia. Tant de bo aquesta vacuna pugui arribar a més a tots els països on no s’està vacunant i on la població continua morint perquè no té recursos. Per tant, i tant de bo sigui la vacuna espanyola, m’agradaria entrevistar un científic o científica del CSIC perquè anunciï que ja està disponible. 

Has estat nou anys a ‘Más vale tarde’ i en tot aquest temps han tingut lloc tota mena d’esdeveniments. ¿Recordes quina ha sigut la teva tarda més complicada?

Fent la vista enrere, vaig passar moments una mica difícils durant el referèndum de l’1-O a Catalunya. Hi va haver moments de tensió, els ànims estaven caldejats. Amb el pas del temps ho recordo com un privilegi per haver sigut testimoni d’un esdeveniment que forma part de la història d’Espanya, d’haver-lo viscut en primera persona, però reconec que tant jo com els meus companys tècnics i d’altres mitjans vam arribar a viure moments complexos per desenvolupar la nostra feina. 

¿Estàs preparat en vista de les possibles crítiques o prefereixes no prestar-los massa atenció?

Si tingués por no em dedicaria a això, però si et digués que no m’afecten les crítiques estaria mentint. La meva estratègia serà relativitzar-ho i fer cas de les crítiques de la gent que es dedica a això, de la gent que m’estima i dels meus referents personals i professionals. A les xarxes socials sabem que hi ha molt odi. T’asseguro que, des que obri la boca dissabte, em posaran verd i em destrossaran. Hi compto [rialles], intentaré llegir el mínim i sobreviure com pugui.

Vivim moments de molta crispació i els discursos d’odi estan a l’ordre del dia. Moltes persones no entenen que es doni veu a la ultradreta als platós. ¿Què n’opines?

Aquest és un debat periodístic molt profund que no només es té al nostre país. També s’ha plantejat anteriorment a França, per exemple. Jacques Chirac, president de la República Francesa en els 90, va decidir no asseure’s amb la ultradreta. Aquesta estratègia no li va funcionar, perquè va créixer tant que avui dia el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen és la segona força. Als Estats Units va passar una cosa semblant i al final Donald Trump va aconseguir guanyar les eleccions. 

És molt complex. ¿Els asseus, els dones veu i els confrontes donant dades i arguments? ¿O els vetes? No hi tinc resposta, però sé que el periodisme salva. Ara que hi ha tant soroll, tanta desinformació a les xarxes, una informació plural i rigorosa és el salvavides de la societat per poder saber què està passant i decidir. 

¿Quina és la clau perquè La Sexta s’hagi convertit en un referent informatiu?

Crec que la clau està en el fet que l’espectador sap que és l’única cadena que està des de les 07:30 del matí fins a la nit en directe permanent. Sap que si passa alguna cosa, ja sigui un terratrèmol, unes inundacions o la dimissió d’un president, nosaltres serem allà per explicar-ho. Hem seguit l’estela del que tradicionalment era la ràdio. La immediatesa en televisió, que és més difícil per temes tècnics, és el que ha convertit La Sexta en un referent. 

Si ens fixem en les audiències, sembla que està passant el contrari el contrari a TVE, on vas treballar durant diversos anys com a reporter. ¿Què aquesta fallant a la televisió pública?

Notícies relacionades

Poder portar durant cinc anys el micròfon de TVE va ser una experiència meravellosa, un privilegi i un orgull. Em sembla que les televisions públiques tenen un problema, que són els polítics que els posen les urpes a sobre. Són necessàries, però les instrumentalitzen d’una manera absolutament vil i sense escrúpols. L’últim exemple és Telemadrid. 

El problema d’això és que a més de desprestigiar-les, li dona la raó a aquestes forces polítiques populistes que diuen que s’ha d’acabar amb les televisions públiques que formen part de la identitat d’un territori. Ho vertebren des del punt de vista lingüístic, cultural, identitari... Aquesta és la funció que han de tenir, seguint un exemple com la BBC del Regne Unit.