Entrevista YOTELE

Jordi Cruz: «Les tonteries que s’han dit després de la mort de Verónica Forqué són per al·lucinar»

Parlem amb el cuiner i jurat del talent culinari de TVE, que s’ha convertit en ambaixador d’una coneguda marca de raspalls elèctrics

Jordi Cruz: «Les tonteries que s’han dit després de la mort de Verónica Forqué són per al·lucinar»

ORAL B

10
Es llegeix en minuts
Redacción Yotele

Jordi Cruz també es converteix en una referència de la higiene dental, sector diferent de la cuina però íntimament relacionat. El xef i jurat de ‘Masterchef’ s’ha convertit en el nou ambaixador de la marca Oral-B, ja que és la imatge del nou raspall elèctric que ha llançat la marca alemanya. Aprofitant la presentació d’aquest nou producte, YOTELE parla amb Jordi Cruz sobre ‘Masterchef’, entre molts altres temes relacionats.

En la roda de premsa prèvia a aquesta entrevista feies broma dient que no ets simpàtic. ¿Quina importància té un somriure bonic?

(Rialles) No, home, és que hi ha un estereotip que crec que vaig cultivar les primeres edicions de ‘MasterChef’ i que he de mantenir. Però em solen dir que ric molt i tot el que faig sempre és per passar-m’ho bé. Ara bé, soc un professional i si em toca dir-te: ‘escolta, el teu plat és una merda’, doncs t’ho dic, però mai ho faria amb aquestes paraules. Tot i que soc exigent amb mi mateix perquè m’agrada que les coses siguin perfectes. De cuines n’hi ha dues: la bona i la dolenta. Jo treballo en un [restaurant] tres estrelles i la gent que ve a menjar no vol mitges tintes.

¿Ets igual d’exigent per a tot? 

Considero que costa el mateix fer les coses bé que malament. Pots fallar per falta d’experiència o de coneixement, però quan ho saps fer has d’anar millorant, perquè si et quedes en el gris és mandra i desídia, i això no m’agrada gens. A mi m’agrada avançar i evolucionar.

¿Què és el que més t’agrada cuinar quan ho fas només per a tu? 

Cuina saludable i bona. Equilibrada, que tingui de tot en la proporció adequada i que, amb coccions i combinacions senzilles, tinguis alguna cosa que és molt bona i saludable per al dia a dia. Jo menjo fort un dia a la setmana, la resta de dies em cuido. 

¿I com et mantens físicament? 

No crec en les dietes, sinó en el control. Som cotxes i tenim un consum. M’agrada encertar en el consum i en el tipus de gasolina que em va bé. 

¿Menges de tot?

Sí. És que l’ésser humà ha de menjar de tot.

¿I mulles pa? 

Soc cuiner. M’encanta mullar pa. 

¿Hi ha alguna cosa que no t’agradi? 

Insectes. És l’únic que em fa esgarrifar en la gastronomia. Encara que siguin bons o saludables o que siguin la proteïna del futur, com diuen molts... Em fa molta mania. És l’únic; la resta m’agrada, més o menys.

¿Quina edició de ‘MasterChef’ disfrutes més? 

El ‘Celebrity’, sens dubte. Té el seu morbo donar canya als famosos, però no ho dic per això. El programa normal és més exigent amb nosaltres. Hem d’exercir de professors, en canvi al ‘Celebrity’ no: es tracta més de veure des d’una altra perspectiva gent coneguda, que ens fa riure i passar-nos-ho bé. Riem més i hi ha més bon rotllo. Són gent curiosa i van més a la babalà.

És irremeiable preguntar-te per la mort de Verónica Forqué. ¿Com l’has viscut? 

És que jo vaig viure l’experiència amb ella. Quan va estar amb nosaltres, estava molt bé i feliç. Sabia que s’havia separat i llavors estava més trista, a més que la covid ens ha emprenyat a tots d’una manera o una altra... A partir d’allà vaig veure una molt bona professional que va entendre que ‘MasterChef’ era així, que en algun moment es posava una miqueta més vehement, més caòtica. Quan les càmeres no gravaven estava normal, contenta, una miqueta més tranquil·la. Llavors, tres mesos després de gravar t’assabentes d’aquesta notícia i dius: ‘¡Ostres!’. Quan em va trucar Pepe i m’ho va dir, ens vam quedar tots parats perquè ens portàvem bé i va ser molt trist. A més, les tonteries que s’han dit sobre ella són per al·lucinar. 

¿Què t’ha semblat el fet que s’hagi vinculat la pressió del programa amb el succeït? 

Nosaltres sabem com ho fem. A una professional que porta tants anys tu no pots fer-li un estudi o un test mental quan la veus que està bé, que és perfecta... ¿Que als exteriors se n’anava de l’olla? Sí, perquè els exteriors són molt bojos, són divertits... Agafava una safata de granissat i feia 30 voltes.

Semblava com i volgués boicotejar el seu equip...

No. Va ser la seva decisió. A nosaltres ens va sorprendre perquè va oferir un programa molt entretingut. La gent deia que per què no la renyàvem. A veure, estàvem a la ‘Celebrity’, no a l’altra. És una edició més entretinguda. No deixem de parlar de cuina, però no és gent que vulgui aprendre l’actitud d’un professional.

¿Creus que l’heu viscut diferent en la gravació a com s’ha vist en l’emissió? 

L’hem viscut diferent, amb molta més normalitat. Em sorprèn molt que es digués que va deixar de gravar perquè estava malament. Ho va fer perquè tenia covid i jo vaig comentar a la direcció que ho anunciessin, però això atén la seva intimitat. No es pot anar dient. Ho ha de dir ella. 

¿Què opines sobre les crítiques que va rebre el programa?

Bé, no s’hi pot fer res, t’has de reprimir les opinions. 

¿Creus que això afectarà les pròximes edicions de ‘Masterchef’? 

Si no han afectar les mil coses que s’han dit de nosaltres, que jo no entenc per què... Quan diuen que als programes hi ha baralles i crits, em pregunto si soc l’únic que veu altres cadenes on criden més. Nosaltres no cridem ni insultem ni faltem al respecte.

Gairebé tots els concursants diuen que és un programa molt dur. Fins i tot Carmen Lomana va assegurar que és més dur que ‘Supervivientes’... 

Però és que t’ho diu Carmen Lomana... (rialles). Que ho digui ella em sembla fins i tot normal, que deu haver cuinat ben poc a la seva vida... Jo m’ho vaig passar molt bé amb ella, vam riure molt... Crec que hi ha personatges que acaben més humanitzats quan passen per ‘MasterChef’ perquè tenim una visió equivocada d’ells. Tamara Falcó n’és un bon exemple. 

No fem espectacle. Però a la cuina passen coses. Nosaltres emetem el que hi ha. Evidentment, quan ho ajunto, pot semblar que hi ha més o menys, però és un programa molt real de gastronomia en el qual parlem a molts perfils de persones i on intentem entretenir, perquè un programa de cuina sense una mica de diversió no el veuria ningú. Ara hi ha una generació de nens que saben cuinar i conceptes com esferificar. Per tant, crec que hem fet molt bona feina. Hi ha coses que poden no agradar-te No sé. És com quan es fiquen a les meves xarxes i em diuen tonto. El tonto ho és ell per perdre el temps per ficar-se a les meves xarxes.

María del Monte o Fernando Tejero també van parlar del seu pas pel programa.

No pots posar com a referència algú que queda eliminat el primer dia i Fernando s’ho va passar pipa. És un tio amb caràcter i súper competitiu. ¿Qui és María del Monte per opinar de ‘Masterchef’ si la vam fer fora el primer dia? No li va agradar perquè va quedar eliminada el primer dia. Tampoc s’ha de demanar l’opinió al guanyador.

¿Amb quin exconcursant tens més bona química després del seu pas per ‘Masterchef’? 

Amb tothom. Jo disfruto coneixent la gent; fins i tot amb aquells a qui que no els han agradat les meves opinions i ho han entès. Per exemple Jesús Castro, que li vaig dir: ‘Escolta, ¿a què has vingut aquí?’, perquè no parlava, estava enfadat tota l’estona. Ja estava enfadat quan va entrar. Es va pensar que li estava vacil·lant però en realitat li estava fent un favor, em cau molt bé. 

¿Tens amistats entre els exconcursants?

Tinc amistat amb tots els que han passat per ‘Masterchef’. N’hi ha dos o tres amb qui no, com amb Saray, que em cau malament. Ella va voler fer mal. Quan va veure que no tenia evolució i no hi pintava res, va decidir autodestruir-se i fer-la grossa. Crec que la vaig fer fora tres vegades.

¿Amb els nens també continueu tenint contacte? 

Sí. La part positiva d’aquest format és que quan s’acaba el programa es crea una gran família. Els famosos em truquen per venir al restaurant, però en el normal hi ha avenços. L’Amelia acaba d’obrir el seu local a Barcelona, el Carlos té ja una estrella Michelin, hi ha alguna concursant (Clara Villalón) que està fent de jurat en algun altre programa i que va començar a la nostra cuina, com el dels pastissets... 

Això ha sonat una mica a sorna... 

No, però em sembla graciós perquè en molt poc temps s’ha convertit en jurat i cuinera, i em sembla molt bé perquè una aspirant de ‘Masterchef’ surt en un programa fent la nostra funció.

¿Amb Tamara Falcó seguiu tenint relació? 

Com us agrada el tema Tamara... Sí, jo tinc molt bon rotllo amb ella. Em cau super bé, em sembla entranyable, carinyosa, bona gent... ¿És molt ‘pija’? Sí, però és que és la ‘pija’ autèntica. (Rialles). És una persona molt noble i molt bona noia.

¿És la famosa que ha evolucionat millor entre tots els que han passat per ‘Masterchef’? 

Per exemple, Cayetana (Guillén Cuervo). Li va passar com a Tamara. Va evolucionar molt. Es va deixar tots els ditets a la cuina... 

¿I Terelu? 

També és meravellosa. Pensava que em cauria fatal. Que seria insuportable; però no. Em recorda molt a la meva germana gran, Montse: uns dies me l’estimo molt i d’altres no la suporto. La veig molt normal i treballadora. La veig com a germana gran.

En aquests anys, ¿ha après a detectar en els desconeguts la gent que es vol fer famosa més que no pas aprendre a cuinar?

Des del primer dia, però també tinc experiència per saber que la primera impressió és errònia. En aquest cas, callo i els dono més dies. Fa 28 anys que gestiono persones i, al final, se’ls acaba pillant. Jo no miro el currículum de la gent que ve al restaurant. Parlo amb ells 10 minuts i veig si aquesta persona m’aportarà el que necessito perquè els plats te’ls diré jo i la tecnologia la posaré jo. El que necessito és que sàpiguen tallar una ceba i, sobretot, actitud. Que vinguin a pencar, que siguin nobles, legals i bona gent, que no diguin mentides... Amb això en tinc prou.

¿Et consideres un bon cap?

Sí, perquè soc una persona equilibrada. No renyo, no crido... Només exigeixo que s’ho passin bé, no que treballin molt. Aquí o disfrutes o l’ofici és molt dur.

¿T’han ofert fer el salt com a presentador d’algun altre format?

No. Sempre he dit molt clarament que jo soc cuiner i que soc aquí gràcies al meu esforç i perquè em van veure en una presentació. Presentar un programa ben fet ho pot fer molta gent; fer la cuina que jo faig a ABaC, no. A mi m’agrada aprendre i evolucionar, però soc tímid. És com quan va fer allò de Men’s Health. Sabia que seria un drama per a mi, però al final t’obligues a entrenar i posar-te al dia per vergonya o per veure’t bé, i em va funcionar super bé. La tele és el mateix. A mi em va servir per ser més obert.

Notícies relacionades

¿Com es troba el sector de la gastronomia amb la pandèmia? 

No puc opinar del tema perquè soc conscient que el meu gremi ho ha passat molt malament i, tot i que també soc propietari, tenim molta exposició mediàtica. El problema el té qui paga un lloguer, qui necessita omplir moltes taules i té un espai petit... Ho està passant malament la majoria de la gastronomia. La que dona menjar als treballadors cada dia, el que té un bar, el que depèn més d’aquesta part social i que el virus li ha donat una plantofada terrorífica. A més, hem deixat d’alimentar-nos d’un factor tan bàsic per al país com el turisme.