Entendre-hi més
L’ocàs de Sálvame, el programa més rendible i amb menys escrúpols
El final de l’espai, el més divertit per a alguns i el més tòxic per a d’altres, tanca una etapa en la història de la televisió
‘Sálvame. Algodón de azúcar’, el nou dard del programa
Quan ‘Sálvame’ va donar a entendre que temia per la seva continuïtat
‘Sálvame’ s’acomiadarà per sempre de l’audiència de Telecinco el divendres 23 de juny. El programa més transgressor i divertit per a alguns i el més tòxic per a d’altres tancarà un important cicle a la televisió del nostre país després de 14 anys d’emissions ininterrompudes. La notícia va saltar divendres a última hora de la tarda i va agafar per sorpresa tant la redacció com els col·laboradors i directius.
Malgrat els rumors que han apuntat en els últims dies a qüestions polítiques, el cert és que la seva mala reputació, la gran quantitat de denúncies acumulades (a més de l’operació Deluxe) i el seu cada vegada més baix índex de seguiment (per aquest ordre) han sigut les principals causes del seu abrupte, però en el fons esperat final. La nova direcció de Mediaset, encapçalada per Alessandro Salem, va confirmar poc després d’aterrar a Espanya que el seu principal objectiu era implementar un nou model televisiu allunyat d’aquest estil tan agressiu que representa el magazín produït per La fábrica de la tele.
Segons la informació a la qual ha tingut accés YOTELE, el conseller delegat tenia clara la sentència de mort de Sálvame ja al gener. Va ser una de les primeres decisions que va prendre tan bon punt va començar la seva etapa com a màxim responsable dels continguts, fa poc més de quatre mesos. Havia de posar fi al controvertit espai presentat per Jorge Javier Vázquez, màxim exponent del model de Paolo Vasile, si volia fer visible un canvi absolut de rumb en la companyia. Només havia de triar el moment per fer-ho i finalment va ser la setmana passada.
Un model molt particular
És indubtable que ‘Sálvame’ ha aconseguit durant molt temps la difícil missió d’entretenir i acompanyar milions d’espectadors. El magazín va inventar una manera de fer televisió molt particular en què destaca l’enginy i la falta de complexos, i va crear un llenguatge propi que va connectar ràpid amb l’audiència. No obstant, l’espai va començar a degenerar amb el temps en un xou molt nociu i despietat que traspassava les línies vermelles necessàries per elevar l’audiència i que va acabar contaminant pràcticament tota la cadena.
Al llarg d’aquests anys, Óscar Cornejo i Adrián Madrid, creadors i productors del programa, juntament amb els directors que han anat nomenant en les diferents etapes, han demostrat una absoluta falta d’escrúpols per continuar enganxant els espectadors, fomentant el conflicte entre els col·laboradors fins a l’extrem i normalitzant el fet d’oferir informació manipulada o directament inventada per generar noves trames i poder omplir les cinc hores d’emissió que han arribat a tenir.
Després d’una llarga etapa emparats en la sobreprotecció de l’anterior conseller delegat, els executius possiblement van perdre la perspectiva i es van arribar a creure intocables. D’aquí ve la denominada operació Deluxe, que els ha fet seure al banc dels acusats per investigar com i per què alguns integrants del programa aconseguien obtenir dades de famosos tan privades com una fitxa policial. Per aquesta trama suposadament delictiva, els màxims responsables del programa i alguns dels seus treballadors i col·laboradors s’han assegut al banc dels acusats. Fins a 140 famosos s’han personat en la causa.
L’espai, que en la seva millor època va arribar a superar el 20% de quota de pantalla, ha perdut el lideratge i més de la meitat de l’audiència els últims anys. Ja només amb això n’estava justificada la desaparició. És cert que continuaven estant per sobre de la mitjana de Telecinco, però havia cedit el lideratge de les tardes a Antena 3 i TVE els trepitjantva els talons.
L’època més salvatge
La seva època daurada en audiències va ser la més salvatge. Sense cap mena d’empatia, es disparava contra qualsevol famós que se’ls posava per davant. No importava acostar-se o fins i tot traspassar la legalitat. Rebre demandes i fins i tot perdre-les es va normalitzar a La fábrica de la tele i es va convertir en un costum. Semblava que la Mediaset de Paolo Vasile no tenia cap problema a pagar perquè li sortia altament rendible.
Tot això era possible gràcies a la complicitat de Jorge Javier Vázquez i el seu equip de col·laboradors. Personatges del món del cor com Belén Esteban, Rosa Benito i Terelu Campos s’entremesclaven amb periodistes de tota la vida com Karmele Marchante, Lydia Lozano, María Patiño i Chelo García-Cortés, als quals es van afegir personatges sinistres com Kiko Hernández i Kiko Matamoros, que juntament amb Mila Ximénez es van convertir en els elements més nocius del format. Ningú d’ells tenia cap problema a donar informació, moltes vegades falsa o manipulada, que pogués destruir la vida d’aquells per qui no sentien simpatia.
Quan els famosos es van negar a entrar al seu joc, el programa es va haver de reinventar i va convertir en protagonistes els seus col·laboradors, que ho van acceptar per sobreviure mediàticament. Els informadors es van convertir en personatges i no van tenir més remei que ficar-se de ple al fang, explicar temes íntims de les seves vides i portar fins al límit polèmiques i baralles que molt habitualment se’ls escapaven de les mans.
Alguns dels col·laboradors van acabar cremats i van abandonar el programa entre crits i llàgrimes en meitat d’una crisi d’ansietat. És el cas de Karmele Marchante, icona del format als començaments, a qui Jorge Javier, amb la complicitat de la resta de col·laboradors, va convertir en el ‘punching ball’ del programa. Rosa Benito, una altra de les històriques, també va sortir per la porta del darrere, picada emocionalment per la maquinària de ‘Sálvame’ quan cada dia humiliaven la seva filla Rosario Mohedano. El programa va arribar a publicar la fitxa policial del seu gendre, entre altres barbàries.
El cas de Lydia Lozano
Un cas sorprenent és el de Lydia Lozano, que, tot i que ha demostrat tenir un sentit de l’espectacle inqüestionable i sempre es mostra a favor d’obra, en massa ocasions ha acabat plorant i amb atacs d’ansietat que els responsables del programa han provocat de manera absolutament intencionada. La col·laboradora, entre crits, ha amenaçat incomptables vegades d’abandonar el programa, però sempre hi tornava. En el seu cas no sembla necessitat econòmica, sinó mediàtica.
El cert és que va arribar un moment en què absolutament ningú se salvava (valgui la redundància). Fins i tot pesos pesants com Mila Ximénez, que es va haver d’enfrontar en un brutal duel a mort amb Emilio Rodríguez Menéndez, possiblement el personatge més grotesc del cor i un dels qui més mal li va fer en tota la seva vida. No hi va haver pietat amb ella fins que va entrar en brot, amb excel·lents resultats d’audiència. Kiko Hernández, intocable durant anys, va arribar a permetre finalment que s’obrís debat durant setmanes sobre la seva orientació sexual i Matamoros no va poder evitar que es parlés de la seva addicció a les drogues i dels seus deutes amb Hisenda. A canvi d’un suculent caixet, lògicament.
Entre els col·laboradors també hi ha hagut nombrosos moments en què han perdut els papers per complet. Molt desagradable va ser la baralla entre Kiko Hernández i Belén Esteban, en què de manera velada es qüestionaven l’un a l’altre sobre les seves malalties i addiccions. Les entrevistes de ‘Sálvame’ i del ‘Deluxe’ moltes vegades no eren un camí de roses.
I un clàssic de ‘Sálvame’, de les situacions més desagradables que s’han viscut aquests anys al plató: els «tots contra un», quan centraven l’atenció en un únic col·laborador. El ‘modus operandi’ consistia a acorralar-lo durant tota una tarda, per indicacions de la direcció, i la resta es dedicaven a qüestionar-lo amb l’objectiu de provocar que esclatés en un atac d’ansietat i que hagués d’abandonar el plató entre llàgrimes.
Les bronques del presentador
També Jorge Javier Vázquez va perdre la perspectiva en un moment donat i, a més d’enarborar discursos sobre els quals no cabia massa debat, no dubtava a fer valer la seva posició dominant de presentador per enfrontar-se a qualsevol dels seus col·laboradors que gosés desafiar-lo o portar-li la contrària. Especialment desagradable va ser una entrevista amb Olvido Hormigos que va acabar amb el presentador agafant-la del braç. O les bronques que va protagonitzar amb Belén Esteban i María Teresa Campos, després de les quals va acabar abandonant el plató.
A ‘Sálvame’ va arribar un moment en què la informació era un element absolutament secundari. Tant era si el que s’hi explicava era veritat o mentida. Un col·laborador podia estar en directe i deixar anar qualsevol cosa que li arribés en aquell moment, sense contrastar gens ni mica la veracitat del que estava explicant. Això també s’ha acabat.
Diferents persones del sector audiovisual consultades per YOTELE asseguren que acudir a ‘Sálvame’ i al ‘Deluxe’ com a convidat implicava altíssims riscos. «No te’n podies fiar, ni tan sols amb un contracte firmat. Un personatge podia posar unes condicions determinades per acudir al programa i acceptar-les perquè vingués. Un cop assegut i en directe, podien saltar-se l’acord per aconseguir audiència. Si te n’anaves, tot i que ells incomplissin el que s’havia pactat, no et pagaven. I si, malgrat tot, aguantaves fins al final, quan els demanaves explicacions et deien que si no estaves d’acord amb alguna cosa acudissis als tribunals».
La cúpula del controvertit programa ha fomentat durant tots els anys d’emissió les polèmiques internes entre les diferents productores i programes de Mediaset. De fet, aquesta ha sigut la primera mesura impulsada per Salem: acabar amb les guerres internes entre els diferents proveïdors, promogudes per un d’ells, i impedir que es fessin programes monogràfics dedicats a un sol famós. Així, s’ha anat creant una llista de «vetats» per anar a poc a poc acotant el marge d’acció de ‘Sálvame’.
Un futur complicat
Notícies relacionadesDesprés de 14 anys en aquest entorn, el futur dels col·laboradors de ‘Sálvame’ sembla molt complicat. Segons ha sabut aquest portal, durant un temps la presència de tots està absolutament vetada a Mediaset. A Mediaset no volen saber res d’ells ni de res que tingui a veure amb el programa. Amb el temps, potser algun dels que menys s’ha cremat en aquests anys podrà tenir alguna sortida. Però no serà una tasca fàcil. Per la seva banda, Jorge Javier Vázquez té garantida la continuïtat a Mediaset almenys fins al 2025, com va revelar en una entrevista concedida a Carlos del Amor a TVE.
Però, agradi més o agradi menys, ningú pot dir que ‘Sálvame’ no ha marcat una època en televisió. A partir d’ara, els executius de Mediaset imposaran als nous inquilins de la franja de tarda un estil radicalment oposat al de ‘Sálvame’. Primer Sandra Barneda i al setembre Ana Rosa Quintana, buscaran la complicitat amb l’audiència a través de continguts de diferents temàtiques, fonamentalment en l’àmbit de l’entreteniment, des d’una òptica positiva, divertida, rigorosa i respectuosa. S’han acabat les sorpreses desagradables per als col·laboradors i convidats i les persecucions pels passadissos.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia