Kilian Jornet i el seu viatge al límit a ‘La revuelta’: relata al·lucinacions a l’Everest i dona la xifra dels diners que té

L’atleta Kilian Jornet va visitar ‘La revuelta’ de David Broncano per compartir algunes de les seves vivències més extremes a la muntanya. Entre aquestes, va sorprendre el públic a l’explicar com ha experimentat al·lucinacions en les seves expedicions més exigents, arribant a creure que havia de rescatar una persona inexistent durant la seva doble ascensió a l’Everest el 2017: «Em seguia un tio, em feia responsable d’ell, però alhora sabia que era una al·lucinació». Enmig del descens, en condicions extremes i amb l’oxigen al límit, va arribar a plantejar-se una decisió radical: «Vaig pensar: ‘Si salto, em desperto’. Però, és clar, si no estic somiant, quina putada, perquè em mato». Finalment, va aconseguir controlar la situació després d’aturar-se uns minuts per oxigenar el cervell.

El muntanyista també va parlar sobre el seu particular estil de vida, marcat per la seva connexió amb la natura des de la infància. Criat en un refugi d’alta muntanya, el seu dia a dia girava entorn de l’exploració de l’entorn. «Sortia del col·le i me n’anava a jugar amb els arbres, a tirar pedres al riu. Ho vaig mamar des de petit», va explicar durant la seva entrevista. Aquesta preferència per la muntanya es manté intacta en la seva vida adulta. De fet, va revelar que fins i tot quan viatja a destinacions paradisíacs, el seu instint el porta de tornada a les altures. «Vam anar a Illa Maurici, ens vam mirar i vam canviar els bitllets per tornar a la muntanya a esquiar. ¿Què faríem un dia sencer a la platja?», va recordar entre rialles.

Notícies relacionades

Eduard Fernández s'obre amb Évole en la seva entrevista més sincera: "Era addicte a l'alcohol i el barrejava amb coca"

Mercedes Milá es mulla i parla sense embuts després de la primera entrevista de Bárbara Rey: "Quin peça aquest rei"

Sobre el seu entrenament i resistència, Jornet va detallar que dedica unes 30 hores setmanals a la muntanya, i acumula un desnivell positiu de 5.000 metres. Ha completat proves de fins a 170 quilòmetres sense aturar-se i va recordar un moment crític durant una travessia de 40 hores al Pirineu, en la qual només va dormir una hora. «Vaig agafar la bici i m’estava adormint. Sort que hi havia un cotxe darrere i em va xiular. Malgrat aquestes gestes, la seva motivació continua sent la mateixa de sempre: ‘A mi m’agrada això’», va dir amb naturalitat.

Quant a la seva visió sobre els diners, l’atleta va sorprendre amb la seva filosofia austera: «He guanyat pasta i més de la que necessito. En el meu compte bancari dec tenir 150.000 o 200.000 euros, que és molt més del que necessito». En lloc d’acumular riquesa, prefereix invertir en la seva Fundació Kilian Jornet, enfocada en la preservació dels ecosistemes d’alta muntanya: «El millor futur que li puc donar a les meves filles és que visquin en un planeta millor». A més, va explicar que evita el consumisme aplicant una simple regla abans de comprar alguna cosa: «¿Ho vull o ho necessito?».