Així es garanteix l’accés universal als serveis financers

anco Santander ofereix una nova solució bancària per als clients que viuen en zones rurals. Compten amb Correus Cash per evitar que persones com Salvador Expósito, agricultor i veí d’El Higueral (Iznájar, Còrdova), hagin de desplaçar-se fins a la sucursal més pròxima, a 10 km d’on viu. També facilita la feina de Jorge Delgado, empresari i director de l’Hotel Caserío de Iznájar i veí de Salvador.

Fruit de l’esforç de l’entitat per garantir l’accés universal als serveis financers, aquest nou servei consisteix en l’entrega d’efectiu a través de la seva cartera rural, María del Mar Ramírez. Tot plegat es gestiona a través de l’app de Banco Santander i, d’aquesta manera, l’entitat ofereix servei a 1.500 municipis de l’Espanya rural on no hi ha cap sucursal del banc, per garantir que totes les persones que viuen en aquestes zones, com Salvador i Jorge, tinguin accés als principals serveis financers.

“Quan necessito diners, entro a l’aplicació de Santander i els sol·licito. Venen a través de Correus: María del Mar l’endemà els té aquí”, explica Salvador, pel que fa a la funcionalitat d’aquest nou servei. I Jorge Delgado puntualitza: “Correus Cash ens està ajudant a agilitzar les gestions quotidianes que hem de fer amb el banc. Abans havíem de desplaçar-nos a la sucursal –cosa que seguim fent per a les operacions més complexes–, però el dia a dia el tenim solucionat gràcies a la cartera rural. Per a nosaltres, que et portin diners a casa és una de les claus que està facilitant que treballem satisfactòriament amb Banco Santander”.

Els clients del banc poden accedir de forma gratuïta a aquests serveis, tant en aquelles oficines de Correus ubicades en municipis on l’entitat no té presència física, com a través de l’app de l’entitat. Per fer-ho, és necessària simplement una targeta bancària de Santander i el document d’identitat. Andalusia, Catalunya, Castella-la Manxa, Extremadura i Castella i Lleó són les comunitats més beneficiades per aquest acord.

En el 75% dels municipis amb menys de 1.000 habitants on el banc no està present existeix un punt d’atenció de Correus, cosa que permet a Santander arribar al 66% de la població que fins ara no disposava d’un servei d’efectiu al seu municipi. Així, a més d’Iznájar, a Còrdova, municipis com Sant Fruitós de Bages i Bigues i Riells, a la província de Barcelona; Villalvilla, a Madrid; El Saucejo i Tocina, a Sevilla; Cenes de la Vega, a Granada; San José del Valle, a Cadis; Cómpeta, a Màlaga; Muskiz, a Biscaia; Cañete, a Cuenca, i Redován, a Alacant, poden aprofitar-se d’aquesta iniciativa.

Frenar la despoblació a Espanya

Un problema tan important com la despoblació passa per la posada en marxa de propostes que facin més fàcil la vida a les zones rurals menys poblades. Un treball conjunt publicoprivat que no només freni aquest èxode rural, sinó que serveixi també com a al·licient a l’emprenedoria. I un exemple clar d’això és la iniciativa que uneix Banco Santander i Correus per frenar la despoblació a Espanya.

I és que d’aquest fenomen en deriven diferents problemàtiques. Des de la pèrdua de la biodiversitat del camp i la degradació dels entorns naturals rurals, cada vegada més afectats per desastres com els incendis, la sequera o les inundacions, fins a la desaparició d’espècies ramaderes i agrícoles, o la propagació de plagues.

Per no parlar d’aspectes socials com la pèrdua de riquesa cultural, tradicions que s’oblidaran amb el temps, i una població cada vegada més envellida i masculinitzada, per la falta d’oportunitats, i que propicien una densitat poblacional a les ciutats cada vegada més difícil de sostenir. Segons dades ofertes per Greenpeace, “els municipis rurals contribueixen un 34% menys al canvi climàtic i un 40% més a la conservació de la biodiversitat que els municipis urbans”. La mateixa organització mediambiental afirma que “el 40% de les dones que abandonen el seu poble tenen entre 16 i 44 anys”.

Els efectes negatius en l’àmbit econòmic també són importants: el camp alimenta les ciutats. Malgrat que els sectors agrícola, ramader i silvícola van arribar el 2020 a un 11% del PIB, (incloent-hi el pesquer), segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, superant xifres del 2019, l’abandonament de l’agricultura i la ramaderia ja implica la pèrdua de llocs de treball en aquests entorns, a favor de les oportunitats laborals que van sorgint als grans nuclis de població, cosa que comporta una reducció dels serveis, de tot tipus, que s’ofereixen en aquestes zones.

La despoblació en xifres

El cercle viciós de la despoblació, tan difícil de trencar, té el seu origen en el fenomen de la despoblació del camp espanyol, un problema que no és nou. El segle XX va estar ple d’importants moviments demogràfics, especialment a partir del 1950, que van començar a poblar intensament els nuclis urbans en detriment de les zones rurals, i que, en l’actualitat, afecta també altres països veïns, especialment les zones del sud d’Europa.

El país començava l’any 2002 amb 41.035.271 habitants, i gairebé vint anys més tard, el 2019, va arribar als 46.937.060. Aquell mateix any, el 81% dels espanyols vivien en nuclis urbans, davant del 77% de països com Alemanya, segons dades ofertes pel Banc Mundial. Així, comunitats com Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia i La Rioja són les que més població han perdut en les últimes dècades, i, en especial, províncies com Àvila, Lugo, Sòria i Terol són les més afectades. Al costat contrari, Catalunya, Madrid, el País Valencià i Illes Balears se situen com les que més població han rebut en aquest mateix període.

Impuls digital

A Espanya, Banco Santander ja compta amb 5,3 milions de clients digitals que es connecten a l’app i web del banc més de 22 vegades al mes. És a dir, gairebé el 70% dels seus clients actius són clients digitals. En aquest marc i gràcies a aquest acord, podran disposar de serveis financers bàsics i complementaris a la banca digital, impulsant així la inclusió financera de tots els col·lectius de la població, independentment de quines siguin les seves condicions de vida o el seu lloc de residència.