Des de fa molts anys, quan arriba l’estiu el riu Siurana s’asseca. Però no perquè falti aigua, sinó perquè poc després del pantà de Siurana hi ha un punt de captació que la desvia tota cap al pantà de Riudecanyes, on hi fan negoci. Ara ja no és un riu, sinó un rierol. Estem farts de sentir dir als polítics que les lleis han de respectar-se, però sembla que la dels cabals ecològics és una excepció. No s’ha fet cas ni als requeriments de la UE. Aquest any, una acció del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec) i els alcaldes de Poboleda i Torroja va aconseguir que tornéssim a tenir riu; la fauna i la flora s’han multiplicat i hi ha tornat la vida. A mesura que han passat els dies, el cabal ha anat disminuint i ja torna a estar sec. Han tancat el riu. ¿On estan les lleis i l’Estat de dret? Després de tants anys, l’Agència Catalana de l’Aigua diu que no li consta i els forestals no han mogut ni un dit. L’aigua és vida. El Siurana està mort.
Si voleu debatre sobre aquest tema, escriviu-nos aquí
Envia una carta del lector, opina sobre l'actualitat i fes-nos arribar testimonis, denúncies i suggeriments per publicar a l'edició impresa i a la web
MOVILIDAD - Alessandro Malfatti (Barcelona)
SERVEIS - Enric Alfonso (Salou)
BARCELONA - José María Mateo (Santa Coloma)
ACTUALIDAD - Pablo Fuentes (Valladolid)
POLÍTICA - Antoni Tort (Barcelona)