Els bancs espanyols van pagar en impostos més de 6.600 milions d'euros el 2023

Els bancs espanyols van pagar en impostos més de 6.600 milions d'euros el 2023, cosa que va suposar a la pràctica una taxa impositiva del 37% respecte als beneficis obtinguts a Espanya. Aquest import, que supera amb escreix el que l'Estat dedica anualment a Cultura i Esports, representa un 65% més del que ha abonat pel mateix concepte un any abans, impulsat en gran mesura per l'impost extraordinari al sector, que només l'exercici passat va comptabilitzar més de 1.100 milions i aquest any ha elevat la factura per sobre dels 1.600.

Si es tenen en compte els resultats agregats per tots els grups bancaris, és a dir, els obtinguts no només al territori espanyol, sinó a tots els països on operen, els impostos pagats pels grans bancs van superar els 14.000 milions d'euros. Només Santander, un banc global que opera en 10 mercats principals, va abonar l'any passat 9.664 milions d'euros en impostos propis, dels quals més de la meitat (5.214 milions) corresponen a l'impost sobre beneficis.

Aproximadament un terç del resultat abans d'impostos de Santander va destinat al pagament de tributs. Un altre terç, aproximat, es destina al pagament de dividends als quatre milions d'accionistes que té l'entitat, molts petits estalviadors que complementen els seus ingressos habituals amb aquesta remuneració. La tercera part d’aquest benefici es destina a reforçar capital i reserves del banc, amb l’objectiu de poder continuar donant més crèdit.

Nombrosos organismes i institucions adverteixen del potencial dany que un impost específic al sector bancari té sobre el creixement i la creació d'ocupació. I és encara més així en un entorn de baixada de tipus d’interès, en què les taxes més baixes podrien venir acompanyades de més crèdit, necessari per generar un dinamisme més gran de l'economia.

Recentment, l'Institut Espanyol d'Analistes publicava un informe en què advertia del risc de generar un cercle viciós que podria acabar impactant en el crèdit destinat a llars i famílies: “El perjudici de l'impost podria anar més enllà de l'accionista, afectant de manera particular el crèdit a les famílies i les empreses més vulnerables, per dues raons: perquè l'impost redueix el creixement orgànic del capital i per tant del crèdit i perquè no reconeix el cost del risc”, assenyala el text.

D'aquesta manera, un gravamen extraordinari d'uns 1.500 milions d'euros a l'any podria generar una disminució del crèdit de 50.000 milions, dels quals aproximadament la meitat suposaria menys finançament per a les pimes i autònoms, per l’impacte més gran en capital que té aquest tipus de préstecs davant d'altres com ara l'hipotecari.

Es tracta, a més, d'un impost que grava els ingressos, no els beneficis, cosa que significa que no té en compte les provisions que les entitats han de fer per als crèdits morosos. El Banc d'Espanya i altres institucions també han advertit del risc que això pot suposar per a l'estabilitat financera.

Igualment, no es pot obviar l'existència d'una normativa europea, dictada per l'Autoritat Bancària Europea i en vigor des del juny del 2021, que, en nom de la prudència, obliga els bancs a traslladar al consumidor final tots els costos associats als préstecs. Aquest impost, gravant el marge d'intermediació, justament imputa com a cost afegit a cada préstec o crèdit que es concedeix.

L'impost extraordinari a un únic sector, com és el financer, provoca a més una pèrdua de competitivitat dels bancs espanyols davant d'altres competidors i llasta la cotització a Borsa d'aquestes companyies. Tal com va reconèixer l'expresident del supervisor europeu, Andrea Enria, “els nous impostos han reforçat, per a la majoria dels inversors, la percepció que els bancs europeus mai no seran rendibles, perquè quan comencen a ser-ho algú arriba i pren els guanys als accionistes”. Segons els càlculs de l'Institut Espanyol d'Analistes, el tribut extraordinari que planteja adoptar el Govern a Espanya generaria un efecte negatiu en la valoració dels recursos propis de l'activitat domèstica dels 3 principals bancs a Espanya 13%-14%, si bé aquesta penalització podria arribar a un 22%.

El Banc Central Europeu (BCE) també ha manifestat seriosos dubtes sobre l'oportunitat d'aquest impost i ha lloat la iniciativa de països com Itàlia que finalment han optat perquè els recursos que es dedicarien al gravamen es dirigeixin a reforçar el capital.

De fet, el manteniment de l'impost situa Espanya com l'únic país comparable al món amb un gravamen especial per als bancs, ja que altres nacions que van implementar un recàrrec temporal en el període de la pujada dels tipus d'interès ja l’han retirat o modificat, tenint en compte que el preu dels diners ha baixat de manera significativa i l'Euribor ja cotitza per sota del 2,5%.